La rítmica de Jaques Dalcroze
Un mètode el qual treballa el moviment és el creat per Emile Jaques-Dalcroze. Va néixer l’any 1865, compositor i pedagog musical suís. Segons Joan Llongueres, que va ser deixeble seu, Jaques-Dalcroze era una persona molt humana, amb una ànima senzilla, bondadós, generós i un gran sentimental. Era un treballador infatigable i un formidable impulsor.
El Mètode Jaques-Dalroze és una sèrie de disciplines diverses per al desenvolupament de l’instint rítmic, del sentit auditiu i del sentiment tonal. Això es practica a partir d’exercicis rítmics i exercicis per al desenvolupament del sentit auditiu (el solfeig).
A partir de la seva experiència com a professor d’harmonia, Jaques-Dalcroze va sentir la necessitat de crear un sistema educatiu capaç de regular les reaccions nervioses del nen, desenvolupar els reflexes, establir-hi automatismes temporals, afinar la sensibilitat, enfortir els dinamismes i també alleugerir-los, crear la unitat en la diversitat de les sensacions, com també establir la claredat en les harmonies dels corrents nerviosos i el registres nerviosos cerebrals. Conèixer, a més, els mitjans natuarals d’encadenar amb elasticitat els ritmes i els períodes sonors.
A mida que anava investigant es va adonar que entre la música i el cos hi havia un element en comú, que és el moviment; una mesura comuna que és el temps, i una expressió comuna, que és el ritme.
Totes les seves investigacions i estudis que va realitzar durant molts anys van culminar en el seu Mètode d’educació pel ritme i per al ritme, conegut amb el nom de Rítmica. Amb aquest mètode es treballa la unió del moviment corporal amb el ritme musical, desenvolupa, reforça i afina, no solament les facultats cerebrals, sinó també les facultats musculars i nervioses. Per la manera ràpida d’actuar, és un admirable regulador dels centres nerviosos, i facilita la relació entre ordres del cervell i la realització d’aquestes pels membres del cos. És una educació que activa el desenvolupament de cada ésser en ell mateix i en les seves possibilitats d’adaptació, coordinació i d’agrupació col.lectiva.
Va crear les primeres cançons gestuals i les rondalles infantils, les quals per la seva senzillesa, la seva musicalitat, etc, poden considerar-se creacions de la més alta vàlua musical i educativa. Aquestes cançons van tenir gran acceptació i molta popularitat arreu del món, traduïdes a diverses llengües. No eren altre cosa que “jocs” mes o menys dramatitzats, amb la seva coreografia senzilla.
Jaques-Dalcroze resumeix les finalitats dels exercicis del seu mètode d’aquesta manera:
I. Gràcies als hops! (veus de comandament inopinat) es provoca la direcció dels ritmes corporals espontanis, per tot el cos.
II. Amb constants i diverses apel.lacions a la concentració de l’esperit, es disminueix l’acció nefasta d’alguns ritmes interpretatius i es reforça, d’altra banda, la dels ritmes útils, de forma que es pugui obtenir un equilibri perfecte dels centres nerviosos i dels dinamismes corporals.
III. Gràcies a l’harmonització de les funcions corporals amb les funcions de l’esperit, i com a resultat un estat de satisfacció i pau, s’assegura a la imaginació i al sentiment la lliure expansió.
Si considerem els estudis de la Rítmica des d’un punt de vista purament musical, podem afirmar que desperten, en el nen i en l’home, un entusiasme per les sonoritats i pels moviments. Es perfecciona el sentit dels valors i dels matisos i es desenvolupa el sentit auditiu i la memòria musical.
Des del punt de vista físic, diem que els estudis i exercicis de la Rítmica promouen una obediencia ràpida i passiva dels músculs al cervell. Perfeccionen l’equilibri corporal i la bellesa de les actituds i ajuden a mantenir l’ordre i l’harmonia del sistema nerviós.
Des del punt de vista general integral i educatiu, la Rítmica contribueix eficaçment a regularitzar i fer conscients la nostra sensibilitat artística. Promou un creixement de la concentració psíquica i crea nous reflexes o gests.
S’hauria d’aprofitar la Rítmica per tots els professors, i principalment pels pares, que haurien de dedicar als seus fills a aquesta educació des de l’edat de quatre o cinc anys fins a l’edat madura, ja que tant l’esperit com el cos poden trobar en aquestes pràctiques educatives un meravellós ajut de fortalesa, de gràcia i de sobrevaloració.
Crec que és interessant comentar que Jaques-Dalcroze va descobrir i reconèixer que existeixen directes i estretes relacions entre els defectes corporals de molts nens i els seus defectes de caràcter. Un nen mancat d’equilibri durant la marxa, es mostra també desequilibrat en els raonaments. Aquell altre nen que no es veu capaç de marxar seguint la música sense retardar el pas, segueix amb dificultat l’escola, les discussions i les explicacions. I aquell nen també que precipita el temps durant la marxa, condueix la seva petita vida intel.lectual i sentimental de manera agitada, desconcertant i precipitada.
El moviment corporal:
El moviment representa sempre un augment de vitalitat, i la intervenció constant del ritme en la determinació d’aquest moviment és el que pot donar al nen una consciència d’aquesta vitalitat. Aquesta vitalitat és indispensable, sobretot en els primers anys, per al normal desenvolupament de qualsevol activitat física i intel.lectual. En el exercicis de Rítmica el nen no pot estar passiu. Es veu obligat a actuar, i ho fa vencent qualsevol mena de resistències, sense adonar-se del domini que va adquirint sobre el seu organisme, de l’equilibri que s’estableix entre el seu cos i el seu esperit, de la normalització del seu sistema nerviós, de l’expansió i manifestació externa del seu caràcter. Tot això li provoca un plaer el qual es completa amb l’augment constant de les seves facultats auditives i vocals, i amb la formació, a través del seu instint, de la seva sensibilitat i del seu temperament musical.
En els primers anys de vida, la percepció auditiva es inconscient, l’extensió i la potència de la veu són molt limitades i la seva emotivitat és escassa. En canvi, el nen ja més gran, sent la necessitat de moure’s, de córrer, de saltar i de jugar. Si satisfem aquestes necessitats naturals del nen, farem que penetri la música dins d’ell, sense esforç, dins del seu cos i dins la seva ànima.
Jaques-Dalcroze deia que “cap moviment corporal té valor en sí mateix; el gest per ell mateix no és res, el seu valor resideix totalment en el sentiment que l’inspira”
Hola a tothom,
benvinguts al meu blog, un espai en el qual pretenc transmetre i compartir amb vosaltres tot allò que és del meu interès, en l'aspecte professional. Espero que si em visiteu per aquí pogueu treure'n algún profit.. No dubteu en dir la vostra que així aprendrem tots!!
Salut!!
